El dia de les eleccions i el desenvolupament de la votació

El president o la presidenta, les persones designades vocals i els seus suplents es reuneixen a les 8:00 h al lloc fixat per a la votació.

Si el president o la presidenta no hi ha acudit, el substitueix el seu primer o la seva primera suplent. Si el primer o la primera suplent també falla, el substitueix el segon o la segona suplent; i si aquesta persona tampoc no hi ha acudit, pren possessió com a president o presidenta el primer o la primera vocal o el segon o la segona vocal, en aquest ordre. De la mateixa manera, els vocals que no hi han acudit o que prenen possessió com a president o presidenta, són substituïts pels seus suplents.

No es pot constituir la mesa sense la presència d’un president o presidenta i dos vocals. En cas que la mesa no es pugui constituir, cal redactar acta dels fets i enviar-la per correu certificat a la Junta Electoral de Zona, la qual ja n’ha d’estar assabentada per comunicació telegràfica o telefònica.

Si és el cas, la Junta ha de designar lliurement les persones que hagin de formar la mesa electoral, i pot fins i tot disposar que en formi part algun dels electors que hi hagi presents al local.

Si, tot i així, no és possible constituir la mesa quan ja ha passat una hora des de l’hora legalment establerta per al començament de la votació, la circumstància s’ha de comunicar a la Junta Electoral de Zona, la qual convocarà per a una nova votació a la mesa en els dos dies següents.

Constituïda la mesa i estesa la seva acta de constitució, no escau donar possessió a les persones que, formant part de la mesa electoral, es presentin tard per al desenvolupament de les seves funcions, i que hagin estat substituïdes per suplents. Un cop constituïda la mesa electoral, el suplents que no hagin hagut d’integrar-la queden exempts de qualsevol obligació.

El president o la presidenta de la mesa electoral és l’autoritat en matèria d’ordre públic dins del local electoral; té autoritat exclusiva per conservar l’ordre, assegurar la llibertat dels electors i vetllar pel compliment de la llei.

Així, les forces de policia adreçades a protegir els locals electorals prestaran a la Presidència de la mesa, dins i fora del local, l’auxili que requereixi.

No es pot fer propaganda electoral de cap mena ni en els locals electorals ni als voltants dels locals. La Presidència de la mesa, doncs, ha de prendre les mesures que consideri adients per evitar-ho.

Es pot tancar un local electoral abans de l’hora prevista?

Sí, sempre que totes les persones censades a la mesa ja hagin votat.

Dins del local electoral hi pot haver cartells o propaganda electoral el dia de la votació?

El dia de la votació no hi pot haver cartells ni propaganda electoral dins dels locals electorals.

Si n’hi ha, el president o la presidenta (o, en defecte seu, la Junta Electoral de Zona) n’ha d’ordenar la retirada a les forces i cossos de seguretat.

No es consideren propaganda electoral els emblemes o símbols que els interventors o els apoderats portin amb la finalitat d’identificació.

Què cal fer si es produeix un incident d’ordre públic?

Dins del local electoral, el president o la presidenta tenen l’autoritat exclusiva pel que fa al manteniment de l’ordre públic. Si és necessari, poden demanar la intervenció de les forces i cossos de seguretat.

Els incidents que sorgeixin, i el nom i els cognoms de les persones que els hagin provocat, han de constar en l’acta de la sessió.

Com s’identifica l’elector o l’electora davant la mesa?

La identificació es fa mitjançant:

  • Document nacional d’identitat (DNI).
  • Passaport (amb fotografia).
  • Permís (carnet) de conduir (amb fotografia).

No importa que aquests documents estiguin caducats, però han de ser els originals, les fotocòpies no valen.

Si, malgrat la presentació dels documents, hi ha dubtes sobre la identitat de l’elector o electora, la mesa, considerant els documents aportats i el testimoni que puguin presentar els electors presents, prendrà una decisió per majoria dels membres de la mesa.

Què succeeix si l’elector o l’electora no es troba a la llista del cens?

Si és el cas, només pot votar a la mesa si presenta algun dels documents següents:

  • SENTÈNCIA JUDICIAL que reconegui el dret del votant a estar inscrit al cens de la mesa.

  • CERTIFICACIÓ CENSAL ESPECÍFICA D’ALTA, expedida per la Delegació Provincial de l’Oficina del cens electoral, que l’habiliti per fer efectiu el dret a vot.

Per a la votació tant valen l’original de la certificació censal específica com la rebuda per fax a través de l’Ajuntament respectiu.

Les certificacions censals específiques d’alta s’han de tenir en compte a la llista numerada de votants, per tal de computar-les després degudament en les actes d’escrutini i sessió.

Com voten les persones amb discapacitat?

Els electors que no sàpiguen llegir o que, per discapacitat, estiguin impedits per escollir la papereta o introduir-la en el sobre i lliurar-la al president o la presidenta de la mesa, poden recórrer a una persona de la seva confiança perquè ho faci per ells.

Quan voten els membres de la mesa i els interventors i interventores?

Un cop acabada la votació, i després que s’hagin introduït a l’urna els sobres que contenen les paperetes de vot enviades per correu, voten els membres de la mesa i les persones interventores acreditades per la mesa. El president o la presidenta introdueixen els sobres dins l’urna.

A la llista numerada de votants s’ha d’indicar la secció i la mesa electoral dels interventors i les interventores que no constin al cens de la mesa.

Què passa si durant la jornada electoral falten sobres o paperetes?

Quan la mesa s’adoni que falten paperetes d’alguna candidatura, els interventors o apoderats de la candidatura de què es tracti els en poden subministrar.

Si no és possible, el president o la presidenta de la mesa ha d’interrompre la votació i comunicar-ho a la Junta Electoral de Zona per tal que en subministri immediatament.

La interrupció no pot durar més d’una hora, i la votació s’ha d’allargar tant temps com hagi estat interrompuda.

Què passa si la votació s’interromp durant més d’una hora?

La regla general és que la interrupció de la votació no pot durar més d’una hora. Tanmateix, si la mesa resol que s’ha de reprendre la votació en el cas d’una interrupció lleugerament superior a una hora (amb la pròrroga conseqüent durant el temps que hagi estat interrompuda), la interrupció no es pot entendre com una irregularitat que invalidi l’elecció.

Ara bé, si la interrupció dura força més d’una hora, correspon a la Junta Electoral de Zona valorar si la votació es reprèn o se suspèn.

Quan i qui suspèn la votació? Interrupció de la votació durant més d’una hora o circumstància que faci impossible l’acte de la votació

La Presidència de la mesa ha d’ordenar la suspensió de la votació en els casos següents:

  • Interrupció superior a una hora.
  • Quan, per qualsevol motiu, l’acte de la votació sigui impossible.

És convenient que, abans de prendre la decisió, el president o la presidenta obtingui el parer de tots els membres de la mesa i, si les circumstàncies ho permeten, ho consulti per telèfon a la Junta Electoral de Zona.

Què passa quan se suspèn la votació?

En cas que la votació se suspengui, el president o la presidenta ho ha de fer constar en un escrit raonat, el qual s’ha d’adjuntar a l’expedient electoral.

Se n’ha d’enviar immediatament una còpia, en mà o per correu certificat, a la Junta Electoral de Zona, per tal que comprovi la certesa i la suficiència dels motius i declari o exigeixi les responsabilitats que en resultin.

En cas que la votació se suspengui, no es tenen en compte els vots emesos ni se’n fa l’escrutini. El president o la presidenta ordena immediatament que es destrueixin les paperetes dipositades a l’urna, i ho fa constar a l’escrit esmentat.

Un cop suspesa la votació en una mesa electoral, la Junta Electoral de Zona ha de convocar noves eleccions en aquella mesa durant els dos dies següents.

Pot votar l’elector que acrediti el dret mitjançant sentència i no consti a les llistes del cens electoral?

Sí. El president o la presidenta de la mesa en pot admetre el vot, sempre que, a més, acrediti que el seu domicili correspon a la mesa en la qual vol votar.

Un elector por ser representat per una altra persona?

Mai. L’acte de votar té caràcter personal i intransferible. Les persones amb algun tipus de discapacitat, però, sí que es poden fer acompanyar per una persona en qui tinguin confiança durant tot el procés, des de l’elecció de la papereta fins al lliurament del sobre de votació al president o la presidenta de la mesa.

Què passa si no consta que un elector que ha votat per correu hagi demanat la documentació per votar mitjançant aquest sistema?

El vot no es pot obrir ni introduir a l’urna, però cal conservar-lo per possibles reclamacions o recursos.

Es pot suspendre la votació d’un elector que va votar per correu i després va morir?

Sí, sempre que es presenti a la mesa el certificat de defunció corresponent per tal que no se li introdueixi el vot a l’urna.

Què cal fer en cas que els sobres amb el vot per correu arribin a la mesa en el moment en què voten els interventors o més tard?

En aquest cas, aquests vots NO es poden comptar.

Qui pot informar l’elector sobre la forma d’emetre el vot?

Només els membres de la mesa poden facilitar aquesta informació a l’elector que la demani.

Hi pot haver policies dins d’un local electoral?

Sí, quan hi siguin a petició del president o la presidenta de la mesa.

Els interventors i apoderats poden portar emblemes o adhesius d’alguna coalició o partit?

Sí, sempre que només s’hi mostrin les sigles del partit o coalició.

Els interventors i apoderats poden presentar reclamacions?

Sí, i s’han d’incloure en l’acta de sessió, però això no vol dir que la mesa en participi.

La mesa ha de lliurar als apoderats, encara que no s’hagin presentat en el moment de constitució de la mesa, còpia de l’acta d’escrutini?

Sí, la mesa té l’obligació d’expedir-los, immediatament i sense cap càrrec, una còpia de l’acta d’escrutini.

La mesa ha de lliurar als representants dels partits una còpia de la llista numerada de votants?

No, perquè amb això podria atemptar contra els drets constitucionalment protegits dels votants.

Els mitjans de comunicació poden dur a terme activitats informatives en els locals electorals?

Normalment s’ha de fer des de fora del local electoral, però es poden emetre imatges del desenvolupament de la votació a l’interior. Per fer-ho, però, els cal acreditació davant la mesa. L’enregistrament d’imatges no pot en cap cas interferir en el desenvolupament de la votació.

Quan és vàlid un vot?

Els vots dipositats a l’urna amb les exigències legals poden ser vàlids o nuls.

Es considera vot vàlid:

  • el vot a candidatura i
  • el vot en blanc

Què és un vot en blanc?

El vot en blanc és

  • En les eleccions al Congrés dels Diputats: el sobre que no conté papereta i el vot emès a favor d’alguna candidatura legalment retirada.
  • En les eleccions al Senat: el sobre que no conté cap papereta i les paperetes que no tinguin marcat cap candidat o candidata.

Quan és nul un vot?

És nul el vot emès en un sobre diferent del model oficial o alterat; o en una papereta diferent del model oficial, alterada o estripada; així com l’emès en una papereta sense sobre, i aquell en el qual no pugui dilucidar-se la voluntat de l’elector (per exemple, un sobre que contingui més d’una papereta de diferents candidatures).

En el supòsit que el sobre de votació contingui més d’una papereta de la mateixa candidatura, es computa com un sol vot vàlid.

En el cas de les eleccions al Congrés dels Diputats, també són nuls els vots emesos en paperetes en les quals s’hagin modificat, afegit o ratllat els noms dels candidats o se n’hagi alterat l’ordre de col·locació, així com aquelles en les quals s’hagi produït qualsevol altre tipus d’alteració (per exemple, en el símbol de la candidatura).

En el cas de les eleccions al Senat, també són nuls els vots emesos en paperetes en les quals s’hagin marcat més de tres noms en les circumscripcions provincials; més de dos en les circumscripcions insulars de Gran Canària, Mallorca i Tenerife i en les poblacions de Ceuta i Melilla, i més d’un en la resta de les circumscripcions insulars.

Es computen com a vàlids els vots emesos en paperetes que continguin un senyal, creu o aspa al costat d’algun dels candidats, en la mesura en què aquests no tinguin prou transcendència o entitat perquè es consideri que amb ells s’ha alterat la configuració de la papereta o s’ha manifestat un retret a algun dels candidats o a la formació política a la qual pertanyen.

Qui decideix sobre la validesa o nul·litat d’un vot?

Només la mesa electoral, formada pel president o la presidenta i els vocals.

S’han de conservar els vots nuls de la mesa?

Sí, per si hi ha reclamacions o recursos posteriors.

És vàlid el vot que conté diverses paperetes de la mateixa candidatura?

Sí, perquè se’n desprèn de manera clara i inequívoca la voluntat de l’elector. En canvi, si les paperetes són de candidatures diferents el vot és nul.

Són vàlids els vots emesos amb paperetes de diferent to, mida o errades tipogràfiques en relació amb el model oficial?

Sí, les petites diferències no afecten la validesa del vot.

Són vàlids els vots emesos amb sobres de diferent to, mida o errades tipogràfiques en relació amb el model oficial?

Sí, sempre que el sobre no posi en risc el secret del vot.

Un vot per correu que arriba per correu ordinari, es considera vàlid?

No, es considera nul. Perquè sigui vàlid, el vot per correu s’ha d’enviar obligatòriament per correu certificat.

És vàlid el vot emès en sobre bilingüe a la zona no bilingüe d’una comunitat?

Sí.

És vàlida una papereta en castellà en una comunitat bilingüe?

Sí, perquè se’n desprèn de manera clara la voluntat de l’elector.

És vàlida una papereta en què consta un candidat que després d’haver estat proclamat ha estat exclòs?

Sí, es considera com a vot vàlid, però referit als candidats proclamats de manera vàlida.