El Senat és, segons definició de la pròpia Constitució Espanyola, la cambra de representació territorial.
Entre les seues funcions es troba la intervenció en l’aprovació de les lleis i en l’autorització per a concloure tractats internacionals, l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, el control polític al Govern, així com la informació i l’estudi i investigació en qüestions d’interés general.
A diferència del que ocorre en el Congrés, el seu número no és fix. Pot variar a l’alça o a la baixa en canviar el nombre d’habitants de les diferents comunitats autònomes.
La variació del nombre de senadors i de senadores es produeix al principi de cada Legislatura (després de la celebració d’eleccions generals) i es pren com a referència el cens de població publicat l'1 de gener de l’any en què se celebren les eleccions.
Durant la XIV Legislatura el nombre de senadors i senadores ha sigut de 265, dels quals 208 són electes i 57 de designació pròpia de les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes.
Per a la pròxima Legislatura el nombre de senadors i senadores serà, de 266. La Comunitat Valenciana incrementa un Senador respecte a la legislatura anterior.
El Senat compta, atenent la seua procedència, amb dos tipus de senadors o senadores
Els 208 elegits per sufragi universal, lliure, igual directe i secret de la manera següent:
Aquests 208 senadors i senadores seran els que triem el pròxim 23 de juliol.
A diferència del Congrés, en el qual es vota a un partit mitjançant llistes tancades, al Senat es vota a la persona, al candidat o candidata, triant 3, 2 o 1 (sempre un menys dels que li corresponen a cada circumscripció) d’entre els que figuren en la papereta única que hi ha per al Senat i que el votant trobarà en el seu local electoral.
Però a més, existeix un altre grup de senadors i senadores (en l’última legislatura, 57) elegits per les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes: Un per comunitat autònoma i un altre més per cada milió d’habitants del seu territori respectiu.