El Senat és, segons la definició de la mateixa Constitució espanyola, la cambra de representació territorial.
Entre les seves funcions s’hi troben la intervenció en l’aprovació de les lleis i l’autorització per concloure tractats internacionals, l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, el control polític al Govern, així com la informació i l’estudi i la recerca en qüestions d’interès general.
A diferència del que passa al Congrés, el nombre de senadors i senadores no és fix. Pot variar a l’alça o a la baixa quan canvia el nombre d’habitants de les diferents comunitats autònomes.
La variació del nombre de senadors i senadores es produeix al principi de cada legislatura (després de la celebració de les eleccions generals) i es pren com a referència el cens de població publicat l'1 de gener de l’any en què se celebren les eleccions.
Durant la XIV Legislatura, el nombre de senadors i senadores ha estat de 265, dels quals 208 són electes i 57 de designació pròpia per les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes.
Per a la propera Legislatura el nombre de senadors també serà de 266. La Comunitat Valenciana incrementa un Senador respecte a la legislatura anterior.
El Senat té, segons la procedència, dos tipus de senadors o senadores.
Els 208 elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret de la manera següent:
Aquests 208 senadors i senadores seran els que elegirem el proper 23 de juliol.
A diferència del Congrés, en què es vota un partit mitjançant llistes tancades, al Senat es vota la persona, el candidat o la candidata, elegint-ne 3, 2 o 1 (sempre un menys dels que corresponen a cada circumscripció) d’entre els que figurin en la papereta única que hi ha per al Senat i que el votant trobarà al seu local electoral.
Però, a més, existeix un altre grup de senadors i senadores (a l’última legislatura, 57), elegits per les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes: 1 per comunitat autònoma, i un altre més per cada milió d’habitants del territori respectiu.